Des dels seus inicis el Cadastre i el Registre de la Propietat han estat separats i amb finalitats diferents, els quals afecta sobre una mateixa realitat immobiliària.
La seva coordinació és fonamental per a una millor identificació de les finques i amb una millor qualitat de serveis de l’administració al ciutadà. En aquest context s’aprova l’any 2015 la Llei hipotecaria 13/2015 per aconseguir l’esperada coordinació Cadastre vers Registre de la Propietat. La Llei va entrar en vigor l’1 de novembre de 2015, juntament amb dues resolucions conjuntes que desenvolupen els aspectes tècnics de la Llei en l’intercanvi de la informació gràfica entre el Cadastre, el Registre de la Propietat i el Notariat. L’interès fonamental de la Llei és el ministeri el d’Hisenda i el de Justícia; i el registre administratiu del Cadastre amb els òrgans juristes (notaris i registradors) i els enginyers tècnics en topografia.
De la part tècnica destacada és la representació gràfica georeferenciada (certificat de coordenades i plànol delimitació de la propietat) i els fitxers d’intercanvi GML (segons la normativa europea INSPIRE); el que ha se’t un canvi important al traslladar aquests aspectes tant tècnics a el món jurídic. En aquest període d’aplicació encara ens trobem als seus inicis i en fase d’adequació, pel motiu que és una Llei que permet la coordinació de les finques al Registre de la Propietat / Parcel·les al cadastrals a mesura que s’incorporin transaccions d’immobiliari.
Deixa un comentari