La classificació primària de les formes de el terreny permet distingir aquests tres grups de zones. Les planes no ho són mai exactament, sempre hi ha alguna corba de nivell; és a dir, hi ha una pendent mínima.
A les zones d’elevació més elementals el terreny es troba per sobre d’una plana; les corbes de nivell són tancades i cadascuna envolta a una altra de cota més gran. En els casos anàlegs de depressions el terreny està per sota d’una plana; les isohipses són tancades també, però embolica cadascuna a una altra de cota menor.
Més generalment es pot parlar d’una zona d’elevació quan a partir d’una corba donada es compleix el que s’ha dit abans (corba envoltada de major cota) i la zona està en depressió quan succeeix el contrari.
En les condicions d’erosió més habituals són molt més freqüents les primeres, però no s’ha de descartar la presència de depressions tancades denominades avencs o torcas, per exemple en terrenys calcaris i guixencs.
Deixa un comentari